VIDA A ROMA

Fer vida i ser vida no és el mateix. És el darrer pensament que aquests dies em venien a la ment. Des del dia 1 d’agost (i després del comiat a la parròquia inoblidable el dia de Sant Ignasi) sóc a Roma, la meva destinació almenys per tres anys.

Fer vida

Sí, fer vida és adaptar-me a un nou ritme, a un nou horari, a una nova comunitat, a l’estil italià semblant al català però també amb les seves diferències. Els matins els dedico a fer un curs d’italià intensiu, de 8.30 a 12.30. Benissimo! Gairebé exhaurit del matí, dinem a les 13.00.

A les tardes he pogut descobrir l’art i la història de Roma una mica més, cada poble el seu itinerari, necessari per comprendre el passat, l’ara i el futur. D’igual manera, he recuperat l’estudi de flauta i música gràcies a un company jesuïta de Xile que viu aquí i que estudia al conservatori. Així doncs, la tarda passa volant entre la música i l’estudi de grec ja que m’he de presentar a un examen de qualificació a l’octubre per ser exempte de fer-ne dos cursos.

A les 19.00 eucaristia diària a les famoses camaretes de Sant Ignasi on va començar la redacció de les constitucions i on va morir. La nit, perdoneu, però me la reservo per a la intimitat. Només deixo intuir que la bellesa de la nit romana entre passejada i passejada, gelat i gelat, entre converses de companys d’aquí i d’allà...

Ser vida

L’horari, el què fem, l’estructura és només la façana de tot el que hom pot descobrir profundament. La comunitat de jesuïtes som 45. Tots de nacionalitats diverses: xinesa, francesa, catalana, castellana, mexicana, polonesa, alemanys, austríaca, de Magadascar... això és una riquesa de pensament, de formes culturals però a la vegada de repte comunitari. No puc deixar de nomenar dos experiències que m’han marcat estèticament i espiritualment.

a) L’èxtasi de Sta. Teresa de Bernini a la Chiesa de Sta. Maria della Vittoria
b) La conversió de St. Mateu de Caravaggio a S. Luigi dei Francesi

La mà de Jesús que assenyala, el rostre il·luminat de Mateu ja no encorbat en els seus negocis, ara l’únic negoci és l’esguard a Jesús, el tu a tu confirmat per Pere. I entremig d’aquesta confidencialitat encara roman el soroll de les monedes al damunt la taula. I la llum que travessa l’ombra del quadre.

Bé amics i amigues. Fent aquest escrit em recordava del nom del blog: GRA DE BLAT. Siguem tots plegats, des de Roma, des de qualsevol lloc gra de blat, desitgem morir per donar fruit...

Eduard López sj

PS: Non devo dire ch’il chivo italiano è meraviglioso. Ogni giorno pranzo e ceno pasta affascinantemente cucinata.