diumenge, 7 de setembre del 2008

VIDA A ROMA


Fer vida i ser vida no és el mateix. És el darrer pensament que aquests dies em venien a la ment. Des del dia 1 d’agost (i després del comiat a la parròquia inoblidable el dia de Sant Ignasi) sóc a Roma, la meva destinació almenys per tres anys.

Fer vida

Sí, fer vida és adaptar-me a un nou ritme, a un nou horari, a una nova comunitat, a l’estil italià semblant al català però també amb les seves diferències. Els matins els dedico a fer un curs d’italià intensiu, de 8.30 a 12.30. Benissimo! Gairebé exhaurit del matí, dinem a les 13.00.

A les tardes he pogut descobrir l’art i la història de Roma una mica més, cada poble el seu itinerari, necessari per comprendre el passat, l’ara i el futur. D’igual manera, he recuperat l’estudi de flauta i música gràcies a un company jesuïta de Xile que viu aquí i que estudia al conservatori. Així doncs, la tarda passa volant entre la música i l’estudi de grec ja que m’he de presentar a un examen de qualificació a l’octubre per ser exempte de fer-ne dos cursos.



A les 19.00 eucaristia diària a les famoses camaretes de Sant Ignasi on va començar la redacció de les constitucions i on va morir. La nit, perdoneu, però me la reservo per a la intimitat. Només deixo intuir que la bellesa de la nit romana entre passejada i passejada, gelat i gelat, entre converses de companys d’aquí i d’allà...


Ser vida

L’horari, el què fem, l’estructura és només la façana de tot el que hom pot descobrir profundament. La comunitat de jesuïtes som 45. Tots de nacionalitats diverses: xinesa, francesa, catalana, castellana, mexicana, polonesa, alemanys, austríaca, de Magadascar... això és una riquesa de pensament, de formes culturals però a la vegada de repte comunitari. No puc deixar de nomenar dos experiències que m’han marcat estèticament i espiritualment.

a) L’èxtasi de Sta. Teresa de Bernini a la Chiesa de Sta. Maria della Vittoria
b) La conversió de St. Mateu de Caravaggio a S. Luigi dei Francesi

La mà de Jesús que assenyala, el rostre il·luminat de Mateu ja no encorbat en els seus negocis, ara l’únic negoci és l’esguard a Jesús, el tu a tu confirmat per Pere. I entremig d’aquesta confidencialitat encara roman el soroll de les monedes al damunt la taula. I la llum que travessa l’ombra del quadre.

Bé amics i amigues. Fent aquest escrit em recordava del nom del blog: GRA DE BLAT. Siguem tots plegats, des de Roma, des de qualsevol lloc gra de blat, desitgem morir per donar fruit...



Eduard López sj



PS: Non devo dire ch’il chivo italiano è meraviglioso. Ogni giorno pranzo e ceno pasta affascinantemente cucinata.

5 comentaris:

ReGiNa ha dit...

Gràcies, Edu, per compartir amb nosaltres les vivències de Roma!
Un petó

Txaro ha dit...

eeduuu!! quin viatget més interessant!!!... aviam quan ens convides a un gelat!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Roma us espera!!!!
Una abraçada Regina i Txaro

Blanca Salinas Roca ha dit...

Hola,

M'alegra tenir noticies teves... pensar que sembla ser ahir quan montavem tendes en mig d'un prat... experiencia inolvidable oi?

Fins ben aviat!

Anònim ha dit...

Eduuuuuuuuuuuuuu!!Qué tornaràs a casa per nadal?¿ jaja..

Bé, ja es veu que estàs bé i que no desaprofites el temps.

Un petó fort!!

Arreveure!!