dijous, 11 de novembre de 2010

FERNANDO SÁNCHEZ DE OCAÑA

Fernando Sánchez de Ocaña
Jove de la parròquia

Ara mateix... és tard i la terra està en calma... A fora una brisa suau acarona les vinyes i els conills dormen als caus. Els llums del cotxe, encara calent, s'han fos per deixar pas a la nit, que silent rumia quin temps farà demà.

Sempre tinc la mania de... mirar al cel quan és fosc, com quan demanes a Déu només quan tens problemes. Es a la nit en la quietud que obro els ulls i els alço cap al cel, esperant trobar-hi estels, constel·lacions, llum de lluna, reflexos de les ciutats on l'home descansa,...

Entre Déu i jo... crec que hi ha només l'aire humit, però avui, Déu, no hi és... els foscos núvols colguen el cel de tenebres i la negra nit infon la por en els cossos maltractats per la justícia de l'home.

No soporto... l'error dels qui ens sentim abandonats en aquests moments, esperant que Déu ens salvi de la foscor... Si del món tots els desitjos en pogués triar un de sol... no se quin seria, però Déu ens salva EN la foscor i no de la foscor, EN la malaltia i no de la malaltia,...

Si del món tots els desitjos en pogués triar un de sol... seria demanar la llibertat que Déu ja em va donar per donar gràcies d'haver-me-la donat.